dimarts, 13 d’abril del 2010

El concierto





Título: El concierto (Le concert)
Género: Comedia, Drama
Reparto: Aleksei Guskov, Mélanie Laurent, Dmitri Nazarov, Valeriy Barinov
Estreno en cines: 2010-03-12
País de producción: Bélgica, Francia, Italia
Dirigida por: Radu Mihaileanu
Duración de la película: 123 min.
Año de producción: 2009
Restricción de Edad: Sin limite de edad
Distribuidor: Vértigo Films
Página Web Oficial: www.leconcert-lefilm.com/


Sinopsis: En la época de Brezhnev, Andrei Filipov era el mejor director de orquesta de la Unión Soviética y dirigía la célebre Orquesta del Bolshoi. Pero en plena gloria, tras renunciar a separarse de sus músicos judíos, entre los que estaba su mejor amigo Sacha, fue despedido. Treinta años después, sigue trabajando en el Bolshoi, pero ahora…. como limpiador.

Una noche que Andrei se queda hasta tarde sacando brillo al despacho del jefe supremo encuentra un fax dirigido a la dirección del Bolshoi: se trata de una carta del Teatro de Châtelet invitando a la orquesta oficial a que vaya a dar un concierto a París… De repente, a Andrei se le ocurre una idea loca: ¿por qué no reunir a sus antiguos compañeros músicos, que viven de hacer trabajillos y chapuzas, y llevarlos a París, haciéndoles pasar por el Bolshoi? La tan esperada ocasión de tomarse la revancha por fin ha llegado.

Fuente: Filmtrailer

dimecres, 24 de febrer del 2010

Fin de David Monteagudo



El último fenómeno editorial, publicado por el sello Acantilado (siete ediciones desde el pasado octubre), se titula Fin y es la primera novela de David Moneagudo, un gallego afincado en Cataluña que descubrió su deseo de ser escritor a los cuarenta.
Sinopsis de la editorial:

Fin narra la reunión de unos antiguos compañeros de instituto, que sobrepasan la cuarentena, en un refugio de montaña al que solían acudir de adolescentes. El reencuentro se estropea al aflorar viejas rencillas y heridas del pasado, a la vez que la acción vira sorprendentemente hacia el terror metafísico y la ciencia ficción.

Precious



Ficha técnicaTítulo: Precious

Título original: Precious: Based on the Novel Push by Sapphire

Año: 2009

Duración: 109 minutos

País: EE.UU.

Género: Drama

Estudio: Lee Daniels Entertainment, Filmax

Fecha de estrenoEspaña: 05 de Febrero 2010

Estados Unidos: 06 de Noviembre 2009

Reino Unido: 29 de Enero 2010

Sinopsis
Precious Jones tiene dieciséis años, es negra y casi analfabeta, y espera su segundo hijo. El primero lo tuvo a los doce años, y el padre de ambos es su propio padre. Vive en Harlem, en la ruinosa Lenox Avenue, el reino de los invisibles, de los sin voz, con su madre, una reclusa obesa y cruel que mira la televisión sin cesar, devora la comida que Precious le prepara y la somete a los más denigrantes abusos. Forzada a abandonar la escuela a causa de su embarazo -y el último y precario vínculo que la ligaba al mundo-, Precious acaba en un instituto para casos desesperados. Pero allí, en el último escalón de aquellos que ya han bajado todas las escaleras, está la señorita Rain, una maestra joven, combativa y radical, y Precious tendrá la posibilidad de recuperar su voz y su dignidad…

Fuente: eCartelera




dijous, 3 de desembre del 2009

myfirstGambia

Antoni Socías, 2009
Duración: 15' 30''


myfirstGambia from Antoni Socias on Vimeo.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

LA PREGUNTA DE SUS OJOS



La pregunta de sus ojos (Éstos guardan un secreto a voces)

La pregunta de sus ojos és una novel•la de l'escriptor argentí Eduardo Sacheri. Recentment n'ha fet una versió cinematogràfica Juan José Campanella (El hijo de la novia). Es tracta d'una coproducció hispanoargentina titulada El secreto de sus ojos. S'ha estrenada a casa nostra fa poquet. I resulta un èxit tant de públic com pel que fa a les crítiques. El paper de Benjamín Expósito (el protagonista) és interpretat per Ricardo Darín.


Com que encara no hem llegit la novel•la, però sí que hem vist el film, us en parlarem. A veure qui és el primer que s'anima a llegir-la i ens en fa cinc cèntims!
Sobre la versió cinematogràfica, us he de dir que els crítics coincideixen a afirmar que és impecable. Diuen que és molt més que un trhiller. Certament, és una història sobre el sentit de la vida, la lleialtat i el deure, enfront de la corrupció i la prevaricació de la classe funcionarial i política, dins el context de l'Argentina dels anys setanta. Emperò, la història, pensam, podria ser traslladada a qualsevol època.


Desgraciadament, en aquest món que ens envolta, sembla que molts han perdut els valors, el sentit de l'existència, el sentit del deure... Les paraules lleialtat, tenacitat, entrega, moral, responsabilitat fan ganes de riure a molts. Però en queden qualcuns de condrets, exemplars i humans alhora. Són exemplars pel fet de ser senzillament humans. I així són els personatges principals de la història (o sigui, els bons): un secretari judicial jubilat i el seu amic, company de feina; una brillant doctora en Dret, que és la seva superior en el jutjat; el marit de la jove assassinada, sobre l'homicidi de la qual els nostres funcionaris exemplars centren investigacions, esforços i reptes.


És una història que parla dels endarrers en la vida, dels reptes pendents, del sentit del deure per acomplir. Emperò per ser ser lleial, caldrà ser-ho amb un mateix. Amb aquests sentiments i encalentides de cap, el protagonista (interpretat per Darín) es capbussa en el passat per tractar d'escriure una novel•la sobre la causa Morales, l'assassinat i investigacions esmentades. Mentre desfila records i imatges, teixeix el relat. Una sola cosa li restarà per resoldre: el seu propi destí, la seva pròpia passió.


Tanmateix, tots els personatges saben les veritats interrogant els ulls de l'altri. Les mirades parlen, diuen allò que callam, allò que mantenim en secret. Els ulls no enganen. I ja sabeu com són els ulls i la mirada blava de Darín! O no? Bromes a banda, de la impossibilitat d'amagar la veritat, delatada pels ulls, neixen els títols, tant del llibre com del film. És per això que, al començament d'aquestes línies, ens hem pres la llicència de completar el de la pel•lícula amb un parèntesi nostre.

Els personatges estan molt ben caracteritzats, en tots els aspectes. El treball dels actors és memorable. L'ambientació dels setanta és reeixida. El guió, els diàlegs... són de trhiller, però també de drama, de cinema intimista amb qualque toc social. Si la veis, també riureu: àmpliament o fent la mitja, entre dents. El sentit de l'humor, doncs, hi és present, a voltes fresc i a voltes àcid.
De veritat que no us en penedireu si anau a veure-la, i estam segurs que tampoc no ens decebrà la novel•la, quan la llegirem.


Catalina Bisquerra

ÀGORA



Us volem tornar a parlar de l'estrena (divendres, 9 d'octubre) de la darrera pel•lícula d'Alejandro Amenábar. Es tracta d'una superproducció amb una posada en escena i uns actors enlluernadors.

És una pel•lícula històrica, però no podem oblidar que parlar d'Alexandria en el segle IV, i d'Hipàtia, no pot donar com a fruit un simple i típic film històric: història, llegendes, sentiments, màgia i passió s'hi creuen.

Hipàtia n'és la protagonista. Vivia a Alexandria en els anys que envoltaren la caiguda de l'Imperi romà. Ella era un membre destacat de l'Escola filosòfica d'Atenes (neoplatònica). Es dedicava a la ciència: filosofia, àlgebra, astronomia; filla del director de la Biblioteca d'Alexandria, qui la va educar i alliçonar en ciències. Es va resistir a assumir a cegues la fe cristiana (oficial i instrumentalitzada per l'Imperi) , es va negar a comprometre i lliurar la seva vida, i la seva ciència. Ni cap home, ni cap Déu, no la varen sotmetre.

Hipàtia és una heroïna virginal de la qual coneixem poques obres, poques dades biogràfiques, però se sap com i per què va ser assassinada. La seva mort (415 dC) coincideix, aproximadament, amb l'època de destrucció de la Biblioteca d'Alexandria (391 dC), però no se sap del tot si varen tenir a veure directament.

Aquest personatge llegendari (també històric, com la majoria dels personatges de llegenda) representa el paper de la sacerdotessa, la vestal, la sibil•la, la protectora de la saviesa... És una mena de valenta dona, que lluita contra l'obscurantisme de l'integrisme religiós i espera en una humanitat futura lúcida i lliure. Conflueixen en aquesta heroïna trets populars i característiques del rol atorgat a les dones sacerdotesses, magues de l'antiguitat clàssica o de la Mediterrània oriental: la dona-pont amb l'univers. És la sacerdotessa que està en contacte amb la saviesa, amb l'univers en sentit ampli.

A més, és un personatge reivindicat i fet bandera pel moviment feminista, ja que representaria una dona lliure, no sotmesa pel rol d'esposa ni mare i dedicada de ple a la ciència.

Us recomanam que vegeu el film i, si us interessa el tema, podeu consultar, per exemple, aquests enllaços: Wikipedia (on l'entrada “Hipatia”, en castellà, conté més informació que en català) i la pàgina oficial de la pel•lícula . En l'article de la Wiki, trobareu altres enllaços interessants i referències a obres literàries (moltes novel•les i qualque peça de teatre) centrades en Hipàtia.


Catalina Bisquerra